Per tornar al llistat dels 21 punts, cliqueu
aquí.
| 15. L'exemple -fins i tot- de minories exercint obertament els seus drets, és decisiu per a l'expansió de l'ús del català. | Sí que hi ets, Rodolfo!
Albert Fabà | El Punt del Barcelonès Nord, 13/11/01 |
"Sóc
fill d'emigrants i la meva llengua materna és el castellà. Avui, però,
el català és la meva primera llengua en el món familiar, en el món
professional, en el món creatiu (escric i publico llibres en català).
En l'àmbit de les aficions llegeixo a diari la premsa en català,
consumeixo ràdio i televisió en català, trio les meves lectures
principalment en català, vaig al teatre en català i quan vaig al cinema
sempre miro si la pel·lícula està doblada o té subtítols en català.
Només en un reduït àmbit familiar i dels amics íntims i en la creació
poètica conservo el castellà, llengua que també m'estimo.
Dic
tot això perquè mai em veig a les estadístiques. Vull dir que les
estadístiques no parlen mai dels castellanoparlants que hem fet del
català la nostra primera llengua. Jo en sóc un, però us podria parlar
d'en Vicenç, d'en Josep Lluís, de la Xiomara, de l'Amèlia, de la
Núria..."
Eren les paraules de Rodolfo del Hoyo, escriptor i
poeta colomenc, en el número de maig del Fòrum Grama, dedicat
especialment al futur del català.
Bé, és cert que a bona part de
les estadístiques sociolingüístiques aquest fenomen s'hi veu poc
reflectit, i que pocs analistes l'han assenyalat. Darrerament, però, he
tingut ocasió de participar en un equip per copsar la situació de les
identitats lingüístiques i l'ús del català en el conjunt de la població
de Catalunya, i a les ciutats de L'Hospitalet de Llobregat, Sabadell i
Manresa. Una investigació, per cert, que també s'està portant a terme,
a hores d'ara a Santa Coloma, mitjançant una enquesta telefònica, de la
qual en els propers mesos en podrem conèixer el què.
En
analitzar els resultats de les enquestes, la conclusió és clara: sí que
hi ets, Rodolfo, i també la Xiomara, el Josep Lluís... Vull dir, és
clar, que hi és el vostre cas, el de les persones que parlaven amb el
seu pare i la seva mare en castellà, i a hores d'ara consideren que la
seva llengua és o bé el català, o totes dues, tant el català com el
castellà.
Així, a Catalunya, una mica més de la meitat de la
població considera que la seva llengua és el català, gairebé el 10%
creu que ambdues llengües, el 37% que el castellà, i un 3% es queda amb
altres llengües.
Si creuem aquestes dades amb les de la llengua
que hom parla o parlava amb el pare o amb la mare, ens apareix un
important gruix de persones que parlaven en castellà amb els seus
progenitors i ara tenen el català com a llengua habitual.
Aproximadament un 17% dels catalanoparlants pertanyen a aquest grup,
com ara Rodolfo, Josep Lluís i Xiomara.
De fet, aquesta és
l'única manera d'entendre que el percentatge dels catalanolingües
s'hagi mantingut pràcticament en el transcurs dels darrers vint-i-cinc
anys, o fins i tot hagi crescut lleugerament. Sí, perquè segons
diverses previsions, a l'any 1975, els catalanòfons ja eren, si fa o no
fa, només la meitat de la població, a conseqüència del notable fenomen
migratori dels anys seixanta i setanta. Si a això li afegim que en els
primers anys d'estança a Catalunya, els emigrants castellanoparlants
acostumaven a tenir més fills per parella que els autòctons
catalanoparlants, si no s'hagués produït una integració lingüística com
l'esmentada abans, a hores d'ara, els catalanòfons serien una clara
minoria, a casa seva.
Hem d'agrair, doncs, a persones com
Rodolfo del Hoyo que hagin pres l'opció que ell mateix ens explicava en
les pàgines de Fòrum Grama. Una opció que hem de considerar plenament
compatible amb el manteniment dels llaços sentimentals o d'altre tipus
que aquestes persones tenen amb el castellà.
El futur del català
com a llengua prioritària de la societat catalana depèn en molt bona
part que aquesta tendència es desenvolupi encara més en les pròximes
dècades. Una tendència que els catalanòfons de tota la vida hauríem de
maldar per facilitar, enlloc de passar-nos al castellà a la primera de
canvi, o recloure'ns en un món format exclusivament per
catalans-de-tota-la-vida.
Albert Fabà