Amb motiu de la celebració del 10è aniversari de la fundació del Cercle XXI, el president Jordi
Pujol fou el convidat d’excepció del sopar organitzat el dimecres 2 de novembre en un cèntric
restaurant de Barcelona, a què van assistir prop d’una vintena de membres i simpatitzants del
Cercle.
Un cop la mantenidora de l’acte, Marta Torres, va fer les presentacions de cada un dels
assistents al president Pujol, --a més de comptar amb la presència de mestres, enginyers
informàtics, economistes, lingüistes, logopedes, gerents d’editorials, professorat de
secundària…, també hi van participar destacades personalitats del moviment cívic a favor de
la defensa i el foment de la llengua i la cultura catalanes, com ara Miquel Strubell, Joaquim
Torres o Josep Borrull, i la directora general de Política Lingüística, Yvonne Grilley--, el
president va continuar les diferents converses iniciades en aquestes presentacions, però
centrant-se sobretot en les preguntes plantejades pels cerclaires sobre la situació en general
de l’ús social de la llengua catalana, de l’ús del català a l’escola i als mitjans de comunicació, i
sobre el dèficit fiscal, entre altres.
Així, Jordi Pujol va recordar una trajectòria com a president de la Generalitat de Catalunya
en què en matèria de llengua va destacar especialment l’èxit de la immersió lingüística a
les escoles, sobretot per la cohesió i l’ascensor social que aquest tractament de la diversitat
lingüística ha comportat a casa nostra. En un altre sentit, però, el president va advertir que mai
com ara s’havia creat un ambient tan hostil contra Catalunya, els catalans, i el català –la qual
cosa també havia recordat amb el mateix to i contingut el desaparegut Joan Solà en un altre
sopar del Cercle XXI, poc abans del seu traspàs.
Finalment, el president Pujol va fer referència a diferents aspectes que, a parer seu, posaven
en perill l’ús social del català, com ara la sentència del Tribunal Constitucional en contra de
l’ús preferent del català en els diversos àmbits d’ús institucionalitzats, la temptació de fer una política errònia assentada en criteris economicistes quant a la gestió de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió de Catalunya, el fort contingent de població nouvinguda, i sobretot el canvi lingüístic del català al castellà que molts ciutadans i moltes ciutadanes catalanoparlants, en general, fan en adreçar-se, sia a una persona nouvinguda, sia a qualsevol persona que usi el castellà com a
llengua habitual.
El to cordial i distès va ser la nota predominant en una vetllada en què el president Pujol tornà
a seduir el seu auditori amb la seva oratòria i fermes conviccions.
