La presència d’estudiants catalanoparlants actius és l’altra cara de la moneda. La seva funció principal és establir el marc social regular per a l’ús habitual de la llengua en els diferents àmbits.

D’altra banda, són també els estudiants i les estudiantes, les persones que nodreixen fonamentalment les activitats del voluntariat lingüístic i de les diferents actuacions d’acolliment dels estudiants no-catalanoparlants.

Ajudar en el desenvolupament d’aquestes activitats amb suports no sols econòmics sinó també en els discursos institucionals, és una obligació de les universitats.

Adjuntem diferents entrevistes que ens posen en coneixement de diferents experiències.

Opinions i comentaris de diferents associacions d’estudiants

Adjuntem les respostes al qüestionari que ens han fet arribar la Coordinadora del Voluntariat Lingüístic de la Univeritat Rovira i Virgili, la Plataforma per la Llengua, la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) i l’ Associació d'Estudiants Progressistes (AEP).

Preguntes del qüestionari

1) Quines mancances principals veus en la situació de la llengua catalana a la Universitat?

2) Quines mesures concretes creus que caldria prendre per tal de redreçar la situació?

3) Quins arguments poden acostar els estudiants no-catalanoparlants al coneixement –actiu o passiu- de la llengua catalana?

4) Quins canvis generals -en les lleis, en els reglaments etc.- creus que serien necessaris?

5) Quines prioritats caldrien en l’activitat de mobilització i conscienciació?

Resposta de la Coordinadora del Voluntariat Lingüístic de la Univeritat Rovira i Virgili
1) Quines mancances principals veus en la situació de la llengua catalana a la Universitat?

Ús oral: Molts professors continuen fent classes en espanyol i molts que les fan en català es canvien de llengua si només una persona (normalment Erasmus) els diu que no els entén.

Ús oral entre els estudiants: depèn molt de la carrera (la majoria, però, no practiquen el bilingüisme passiu).

Edició de llibres acadèmics: molts professors catalanoparlants quan han d’escriure els seus llibres ho fan en espanyol o en anglès.

2) Quines mesures concretes creus que caldria prendre per tal de redreçar la situació?

Evidentment, cal informar els estudiants de mobilitat de manera precisa i no donar la informació ambigua que des de moltes oficines de relacions internacionals s’està donant; i quan aquests estudiants arriben, oferir-los cursos de català de manera immediata.

3) Quins arguments poden acostar els estudiants no-catalanoparlants al coneixement –actiu o passiu- de la llengua catalana?

Cal motivar-los de manera no imperativa. Promoure la llengua com una manera d’integrar-se millor a la ciutat on hauran de viure durant uns mesos i fer-ho sempre amb exemples contrastables.

4) Quins canvis generals -en les lleis, en els reglaments etc.- creus que serien necessaris?

Des del meu punt de vista, caldria que la llengua catalana, com passa en l’ensenyament secundari, fos la llengua oficial, perquè la regulació que fa l’article 22 de la Llei de Política Lingüística és ambigua i al final, des del meu punt de vista, sempre acaba afavorint la llengua espanyola.

5) Quines prioritats caldrien en l’activitat de mobilització i conscienciació?

Primer, que les institucions tinguessin clar quina política volen seguir; i després, més finançament per poder crear nous recursos adaptats a perfils concrets i per poder organitzar més cursos de català.

Resposta de la Plataforma per la Llengua
1) Quines mancances principals veus en la situació dela llengua catalana a la Universitat?

De dificultats en veiem diverses. En algunes especialitats, per exemple dret, encara no s'ha aconseguit trencar inèrcies de temps passat i la castellanització encara és patent en tots els àmbits, de tal manera que la llengua catalana hi ocupa un lloc poc destacat. El problema principal és que fins i tot els nous titulats surten de la universitat amb mancances lingüístiques que els dificulten poder exercir amb normalitat lingüística.Des de la universitat i des de l'administració cal potenciar l'ús del català per part dels professors. No n'hi ha prou amb el fet que els docents obtinguin títols de llengua catalana; s'ha d'aconseguir que en realitat la utilitzin a classe. Si això s'ha de fer a base d'inspeccions o a base d'incentius laborals, no ho sabem.

També pel que fa al professorat, amb relació als estudiants d'intercanvi, es detecta una manca de conscienciació. Cal que el professor tingui molt clars els motius pels quals no ha de deixar d'impartir una classe en català. Potser cal que la Universitat passi una mena d'"instruccions" sobre com actuar/respondre quan un estudiant d'intercanvi demana un canvi d'idioma a classe. Així els estudiants detectarien una coherència dins la Universitat, el professor tindria una guia sobre com respondre i alhora se sentiria més protegit políticament. Es detecta també la mancança en l'àmbit de les publicacions, sovint, fins i tot des d'universitats catalanes que defensen el català en els seus estatuts es prioritza la publicació de bibliografia en castellà per davant del català. Cal que les universitats gaudeixin d'un servei de traducció i correcció eficient i sistemàtic.

2) Quines mesures concretes creus que caldria prendre per tal de redreçar la situació?

Un cop han triat les universitats dels Països Catalans, els estudiants han de rebre a casa i per part dels seus responsables d'intercanvi informació i recomanacions no només sobre la llengua, sinó de la nostra situació geopolítica peculiar. Actualment ja en reben molta, cal que la rebin efectivament. I si cal recomanar-los venir un mes abans a fer un curs de català, assegurar-se que ho compleixen.

Un cop els estudiants arriben aquí, l’única solució efectiva és que la gent nouvinguda trobi una resposta coherent quan arriba a les nostres universitats. Coherent quant a continguts i també quant a impartició. És a dir, que la resposta sigui sempre dins les mateixes línies, sigui la universitat que sigui, i per part de tots els professors. Haurien d'existir cursos de llengua i cultura catalanes obligatoris o tan recomanats que tots els estudiants d'intercanvi acabessin seguint, com es fa ja en alguns països europeus.

Aquestes cursets haurien de portar a una comprensió de la llengua i a un coneixement bàsic de la nostra situació històrica, cultural, i política. En aquests cursos considerem prioritari que els estudiants d'intercanvi ampliïn els coneixements sobre Catalunya i la seva realitat; per tant, si s'escau, es podria recórrer a diversos idiomes. Haurien de valdre com a crèdits universitaris. Aquesta proposta és vàlida tant pels estudiants de l'estat com pels de la resta de països.

3) Quins arguments poden acostar els estudiants no-catalanoparlants al coneixement -actiu o passiu- de la llengua catalana?

L'argument més convincent és sempre el de la necessitat, que vegin que el català els és necessari per estudiar i viure a casa nostra. I aquest hauria de ser l'objectiu final.Mentre això no és una realitat, però, en primer lloc cal que coneguin coses que alguns potser desconeixen com que el català és la vuitena llengua de la Unió europea en nombre de parlants, que és la 70a llengua en internet de les 6.000 mundials, que té una literatura,i que la situació en què es troba és fruit d'una història anòmala.

En segon lloc, que entenguin que el català és la llengua habitual dels estudiants catalans, i que les classes en català constitueixen un dret que se'ls ha de respectar. A més a més, el català és un valor afegit, una font de riquesa i de cultura que cal que emprin. Malgrat tot, en català hi ha moltes obres i informació que els pot ser útil, i això també en pot ser un argument. Comparar la situació catalana amb les situacions lingüístiques d'altres punts d'Europa i del món pot ajudar a treballar per a aquests objectius. Es podrien potenciar les activitats lúdiques que tradicionalment s'organitzen per als Erasmus, en català. Intercanvis, projeccions de cinema, teatre i altres activitats culturals, sempre en català.

4) Quins canvis generals -en les lleis, en els reglaments etc.- creus que serien necessaris?
Principalment canvis a nivell de reglaments com el que hem comentat abans, perquè entendre el català sigui prescriptiu. És imprescindible també exigir als professors un grau de coneixement en llengua catalana com a condició per tal de poder exercir i assegurar-se que la utilitzen sempre que la seva assignatura consta com a impartida en català als horaris.

Creiem necessari també assegurar que totes les assignatures de primer i segon cicle, i totes les possibles de tercer cicle puguin ser impartides com a mínim en llengua catalana. Cal treballar també el context, especialment que tots els serveis de la universitats estiguin en català, siguin directes o de concessions; per exemple, que tots els productes venuts als bars i a les màquines expenedores hagin d'estar en català (després d'haver-ho estudiat, vam arribar a la conclusió que això era jurídicament possible).

5) Quines prioritats caldrien en l'activitat de mobilització i conscienciació?

Creiem principalment que cal prioritzar els temes següent: assegurar que els professors hagin d'entendre com a mínim la llengua catalana, la necessitat d'impartir assignatures als alumnes nouvinguts, i la realització de campanyes entre els estudiants per tal que no es canviïn de llengua, entenent la llengua catalana com a llengua d'acollida, enriquidora, com a valor afegit. Per tot això cal que tant el context com els models públics fornits a dins de la universitat siguin en català com a expressió d'una cosa totalment normal. 

Resposta de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans
1) Quines mancances principals veus en la situació de la llengua catalana a la Universitat?

Les mancances lingüístiques, més o menys aguditzades segons la facultat, són la conseqüència lògica de la situació de disglòssia en la que ens trobem. Des de la CEPC, no direm que la llengua està en perill d'extinció imminent a les aules -tot i considerar que patim un procés de substitució lingüística-, però si que queda lluny de ser la llengua vehicular, tot i que ens vulguin fer veure el contrari a base de retolar els campus en català. D'exemples en tenim uns quants: Tenim assignatures en català i en castellà, però sempre que hi ha algun conflicte lingüístic (estudiant de fora dels Països Catalans que demana fer classes en castellà perquè no entén el català; professorat que canvia la llengua en la qual està prevista l'assignatura sense motiu aparent) és en detriment del català, sempre sota els viciats principis de la "tolerancia" i el de "las lenguas son para entendernos".

Relacionat amb la docència, un altre aspecte a destacar són els fons bibliogràfics. A moltes de les nostres facultats els materials bibliogràfics en català són escassos, sigui per manca d'implicació de professorat i equip rectoral de torn, sigui per la manca d'implicació de les editorials que consideren econòmicament poc rentable l'edició de materials en llengua catalana. Si observem els cursos de postgraus, directament ja veiem com el castellà és la llengua més utilitzada pel fet que són estudiants foranis els que financen aquests cursos amb les seves inscripcions.

Sobre l'ús social de la llengua als campus, ens podem trobar amb l'autoodi de molts catalans i catalanes de canviar de llengua en funció de la del seu interlocutor, complex present dins i fora de les nostres universitats, d'altra banda.

En definitiva, una situació que cal emmarcar en el context que vivim, i que en el cas de les aules pot aguditzar-se amb el progressiu desplegament del Distrito Único, l'adaptació de les universitats a les directrius del Procés de Bolonya i amb uns estatuts universitaris absolutament insuficients, per ambigus i poc decidits, en matèria lingüística.

2) Quines mesures concretes creus que caldria prendre per tal de redreçar la situació?

De mesures concretes n'hi ha unes quantes, moltes d'aplicables amb l'actual ordenament jurídic, en el cas del Principat. Unes són de caràcter més social i altres suposen legislar. Per exemple, exigir al professorat l'acreditació del model C de coneixement de la llengua catalana i donar un temps d'adaptació al professorat per obtenir-lo amb les facilitats que calgui (oferir cursos gratuïts). Lligat amb això, doncs exigir plans d'estudis on qualsevol estudiant pugui diplomar-se o llicenciar-se en català, independentment de l’oferta en llengua castellana.

A dia d'avui, però, el més important és donar a conèixer als estudiants de fora (siguin de Málaga o de Reikjavik) que si vénen a estudiar a les universitats catalanes es trobaran que s'hi fa docència en català. Això avui es fa de manera testimonial i assegurant que la llengua no suposarà cap problema (sigui el DURSI, siguin els vice-rectorats de torn de les universitats), tot plegat perquè sota els criteris mercantilistes amb els quals funciona la gestió de la universitat -criteris en augment d'altra banda- la llengua catalana esdevé un cost i no pas una riquesa a preservar. En aquest aspecte, també és important tenir present com els erasmus mateixos són conscients, a través del boca orella en origen, de que tot i que se'ls avisi de l'existència del català sàpiguen que per experiència pressionant una mica s'aconsegueix el canvi de llengua a classe. Evidentment, són actituds de tipus individual.

Una altra opció, lògica en un estat suposadament plurinacional, és donar la possibilitat a la gent de la resta de l'Estat a aprendre català -una llengua llatina "assequible" a més a més -, per a tota aquella gent interessada en venir algun dia als Països Catalans. I evidentment, oferir cursos gratuïts de català per part de les administracions.

Ara, a banda d'aquestes mesures, la nostra militància per la llengua, i pels altres temes, és individual i diària. Cal prendre part en tots aquests conflictes lingüístics a les aules, sempre de forma constructiva: Hem d'exigir l'ús de la llengua en el poc marge que sovint tenim (dret a fer els exàmens en català, dret lingüístic pel que fa a la llengua en què es dóna una assignatura mantenint la que consta a la guia de l'estudiant); i quan s’entri en conflictes amb persones que no entenen la llengua, provar d'arribar a consensos (oferir-los apunts en castellà, tutories amb el professor a banda de la classe…però mantenir la docència en català). Aquesta actitud militant, de visualitzar i provar de solucionar un conflicte, on segur que tots i totes ens hi hem trobat algun cop, és evidentment la més efectiva a mitjà o llarg termini.

Tot i això, la veritable mesura és poder decidir com a poble sobirà, sense complexos, ja que competir amb una llengua com la castellana amb un estat fort i 300 milions de persones darrere és com clavar-se cops de cap contra la paret.

3) Quins arguments poden acostar els estudiants no-catalanoparlants al coneixement –actiu o passiu- de la llengua catalana?

Ras i curt, que és una llengua com qualsevol altra i que és la llengua autòctona de les persones que vivim i treballem als Països Catalans, que tenim uns trets culturals propis, ni millors ni pitjors, i que per nosaltres la llengua n'és segurament la màxima expressió. En tot cas, és evident que la sensibilització és millor que la coerció, i aquí podem entrar amb tot l'argumentari de recorregut històric de la nostra llengua i a nivell més pràctic, les facilitats que li suposa a qualsevol persona, a la llarga, conèixer el nostre idioma en les seves relacions socials o laborals.

El coneixement passiu, però, és la punta de llança de cara al coneixement actiu: Comprendre la nostra postura de voler viure plenament en català, de viure en una situació de disglòssia, és un acte de respecte que diu molt de les persones; l'ús de la llengua aleshores vindrà donada

4) Quins canvis generals -en les lleis, en els reglaments etc.- creus que serien necessaris?

Els canvis legals efectius, sense dubte, passen per la independència. Ni vivim ni viurem dins d'un estat plurinacional (per no parlar de l'estat francès), i la Història, en aquest aspecte, ha sigut molt clara com per poder tenir perspectives de canvi. És important comentar això ja que tota reforma radical del panorama lingüístic xoca amb l'ordenament jurídic (a banda de la marginal extrema dreta disfressada de progressista coneguda per la seva política de querella rere querella). No pot ser que els reglaments d'usos lingüístics agosarats, les lleis de política lingüística, la regulació de la llengua a la LUC o als posteriors estatuts es facin directament descafeïnats per la por als recursos al Tribunal Constitucional, que tot i aquest fre de mà acaben sent-hi.

A banda, doncs, de mesures com les comentades anteriorment, és tant o més important vetllar pel seu compliment. Respecte a la llengua i l’educació, doncs no serveix de res estipular que el català és la llengua pròpia de la universitat si després es contracten professors castellanoparlants per motius econòmics i no pas acadèmics, s'usa el castellà per captar estudiants de fora (amb fort poder adquisitiu, que atorguen prestigi al centre) com ara en els postgraus o doctorats, o s'edita material en castellà; no serveix de res que tinguem un programa pioner com el d'immigració lingüística a les escoles, si després no es compleix

5) Quines prioritats caldrien en l’activitat de mobilització i conscienciació?

Com dèiem, a banda de les mesures legals, cal sobretot potenciar la sensibilització, sigui des de la comunitat universitària, sigui des d'organitzacions d'estudiants com ara la nostra, sigui per part d'entitats culturals. A nivell general és vital guanyar-se les noves fornades migratòries (característiques dels Països Catalans d'altra banda) amb polítiques d'integració decidides, això és, amb els recursos necessaris.

Per la nostra part, darrerament hem tractat diverses línies de treball relacionades amb la llengua, destinades sobretot a difondre la nostra realitat als estudiants de fora dels Països Catalans (a través de nosaltres mateixos, lluitant sense èxit perquè fossin els rectorats o l'administració qui se'n fés càrrec); considerem que és prioritari degut a les vertiginoses reformes dels sistemes educatius lligades a aquesta etapa de globalització neoliberal en què ens trobem immersos, i de greus reformes en l'aspecte social com venim denunciant i de retruc, també culturals i lingüístiques. I per tot això, cal que siguem la gent més conscienciada qui donem una empenta a tota aquella gent recelosa de prendre una actitud decidida com la que falta a la classe política o als òrgans rectors; i en cas de no ser possible, doncs en bastir alternatives a aquests que actuïn en consonància.

D'altra banda, una feina més de formigueta passa per l'actitud militant de tots i totes, treure'ns el complex d'autoodi i també, a l'altre extrem, per arraconar el discurs racista que a vegades es desprèn de determinades persones a l'hora de defensar la llengua. Cal guanyar-se la gent, cal donar-li motius per a fer el pas i això no pot passar de cap manera per l'actitud de rebuig

Resposta de l’Associació d'Estudiants Progressistes (AEP)
1) Quines mancances principals veus en la situació de la llengua catalana a la Universitat?

Considero que la mancança principal pel que fa a la situació de la llengua en la Universitat es concentra en l’edició de material acadèmic.

En altres aspectes com l’ús dels professors o alumnes considero que la situació no és preocupant

2) Quines mesures concretes creus que caldria prendre per tal de redreçar la situació?

Considero totalment bàsic que s’informi als estudiants estrangers de la realitat llingüística de Catalunya com a principi mínim d’assegurar la seva bona adaptació i integració. D’altra banda, el coneixement que la resta de l’Estat té avui en dia continua sent insuficient i deficient. Sens dubte el currículum dels estudis obligatoris hauria d’incloure un coneixement sobre la totalitat del territori que actualment conformen l’estat i també la realitat lingüística que es viu en cada zona.

També considero que les facilitats per aprendre a les universitats d’avegades no són suficients.

3) Quins arguments poden acostar els estudiants no-catalanoparlants al coneuxement –actiu o passiu- de la llengua catalana?

Al coneixement actiu porta una mentalitat oberta que compren que la llengua catalana és un signe d’identitat cultural molt fort que cal respectar i compartir ja que també és un enriquiment personal.

4) Quins canvis generals -en les lleis, en els reglaments etc.- creus que serien necessaris?

No crec que els canvis hagin de venir per reglaments, sinó per recolzaments pràctics que donin les eines necessàries per tal que tots i totes ens puguem expressar en la llengua que vulguem, no per incapacitat d’expressar-nos en una altra sinó per decisió personal.

5) Quines prioritats caldrien en l’activitat de mobilització i conscienciació?

Informació als i les estudiants que es mobilitzen sobre la realitat social/ política i també lingüística del país.

Beques per fer accessible aquest mobilitat a tots i totes.

Recursos pràctics accessibles per tots i totes per tal de garantir la integració en la Universitat i l’entorn social que acull.