Entrevista amb Sandra Rius

1. L’entorn familiar

   La Sandra (Barcelona, 1974) és la gran de dos germans. Sempre ha viscut al barri de Sant Andreu de Barcelona. La seva llengua inicial i la dels seus pares és el català. El pare és enginyer tècnic, i ara fa de professor. La mare ha estat administrativa, tot i que des de fa temps no treballa fora de casa. La seva família és de classe mitjana.

   Actualment la Sandra viu amb el seu company, també a Sant Andreu, amb qui sempre ha parlat en català. No tenen fills.

2. L’entorn escolar, universitari i de lleure

L’escola on la Sandra va fer l’EGB era la Institució Pere Vergés, de Badalona. Era una escola catalana, on tot l’ensenyament es feia en aquesta llengua, tret, és clar del castellà o els altres idiomes. Els alumnes eren majoritàriament de llengua inicial catalana, de famílies d’un nivell social mitjà o alt, tot i que també hi havia alguns alumnes de llengua inicial castellana. La llengua de relació, gairebé única, entre els nens era el català. El batxillerat també el va fer a la mateixa escola, però en un centre diferent situat a Barcelona, on hi havia més alumnes que procedien d’altres escoles o centres, la qual cosa va fer augmentar l’índex d’alumnes de llengua inicial castellana. Però la Sandra va continuar parlant amb tothom en català, tot i que alguns dels seus companys es passaven al castellà quan l’interlocutor era un nou alumne de llengua inicial castellana. Tanmateix, la llengua més comuna era el català. Pel que fa a la llengua de l’ensenyament, el 50%, aproximadament, es feia en català, i l’altra meitat en castellà, segons el professor.

Pel que fa a l’ensenyament universitari, la Sandra opta per l’enginyeria tècnica de telecomunicacions. Allà es produeix un veritable canvi del context sociolingüístic, ja que molts dels seus condeixebles són de llengua inicial castellana. La Sandra, però, manté el seu hàbit de parlar, d’entrada, en català. L’ensenyament també es fa en català o en castellà, segons cada professor, però amb predomini del castellà.

Acabada la carrera, fa un màster a la Universitat Pompeu Fabra en el qual només hi ha 3 alumnes de llengua inicial catalana d’un total de 25. L’ensenyament es fa totalment en castellà. La Sandra parla en català amb els catalanoparlants i amb alguns amics o amigues que l’entenen, i en anglès i castellà, amb la resta.

Amb els seus amics, la Sandra sempre parla en català, independentment de la seva llengua inicial. Els que són de llengua inicial castellana actualment també li parlen en català, després d’un període més o menys llarg de vacil·lacions en què han hagut d’optar pel manteniment del castellà o el canvi cap al català.

3. L’entorn laboral

Dos dels contextos laborals amb què s’ha trobat la Sandra tenen una certa relació amb el foment de l’ús del català i, per tant, han estat molt majoritàriament en català. Per contra, va treballar en una empresa de telefonia i telecomunicacions on quasi tothom era de llengua inicial castellana, excepte el cap.

4. La consolidació d’un hàbit lingüístic

En molt bona part, el costum de parlar gairebé sempre en català per a la Sandra és un fet natural, atès el seu context lingüístic inicial. Però, segons ella, el moment en què aquest fet esdevé una opció volguda és quan va a la universitat i canvia substancialment, com hem vist, el seu context sociolingüístic. Per a ella això va suposar el manteniment d’un costum que ja venia de lluny, ho va provar i li va sortir bé. Bona part dels interlocutors li corresponien en català, i els que no ho feien no posaven cap mena de problema que la conversa esdevingués bilingüe. Al principi les converses bilingües li creaven una certa incomoditat, però després s’hi va anar acostumant, i ara ja les viu d’una manera natural.

La prova de foc va ser quan, a l’empresa de telecomunicacions, una persona li va dir que li parlés en castellà, "com feia tothom". Ja feia un any que es coneixien i la Sandra li havia preguntat, al principi, si entenia el català i si tenia problemes perquè li parlés en aquesta llengua. L’altra persona li havia dit que no passava res, que parlés com volgués. Per això, la Sandra es va sorprendre tant quan, un any després, li va demanar tot el contrari. El requeriment no va tenir èxit i la Sandra li va continuar parlant en català.

5. Les reaccions dels interlocutors i espectadors

Ja n’hem vist algunes. Per acabar-ho d’arrodonir, la Sandra ens explica dos casos interessants.

El primer és el d’una amiga seva de la universitat, de l’Hospitalet del Llobregat, de llengua inicial castellana. La Sandra li parlava en català i la seva amiga ho feia en castellà. Però, a poc a poc, la relació ha evolucionat i ara l’amiga ja se li adreça d’entrada en català, i la conversa s’hi desenvolupa totalment.

El segon cas és el d’un treballador de manteniment de l’empresa de telecomunicacions. La Sandra li parla en català, tot i que, en un principi, l’interlocutor té algun lleuger problema de comprensió. Problema de comprensió que la Sandra resol, si cal, amb la traducció al castellà. Però a mesura que passa el temps la seguretat de l’interlocutor augmenta i, fins i tot, es llança a dir alguna paraula en català. Tot plegat sense cap problema.

Cercle XXI