Per tornar al llistat dels 21 punts, cliqueu aquí.

La llengua catalana està tocada de mort. I, sorprenentment, no seran els nostres veïns espanyols o francesos els qui la liquidin. Malauradament, som els mateixos catalans els qui l'estem malmetent tant que d'aquí a pocs anys haurà desaparegut, no tan sols com a llengua de cultura, sinó com a llengua de comunicació.

Hi ha una tendència creixent a emprar els mots més semblants al castellà; és a dir, entre diversos sinònims, el més utilitzat és sempre el que més s'assembla al castellà. Aquesta actitud fóra, en part, explicable entre els castellanopensants que saben parlar català; però és reprovable entre els catalanopensants. D'aquests n'hi ha dos grups:

a) Els defensors del català anomenat "light" que, i això és una elucubració personal, en el fons el que pensen és que el català hauria de quedar reduït a l'àmbit familiar, com passava a l'època franquista o com passa actualment a València. Per ells el català és una llengua menor que es veuen obligats a fer servir per què ara és políticament correcte, però la llengua en que en realitat se senten còmodes és l'espanyol. Dins d'aquest grup de persones hi hauria els membres de Foro Babel i tots aquells defensors del bilingüisme que consideren que Catalunya és un país bilingüe per "naturalesa".

b) La majoria dels ciutadans que reben la influència dels mitjans de comunicació. És evident que, en el segle XXI, són aquests els qui tenen el poder efectiu de emmotllar la llengua. Tres exemples d'àmbits molt diferents, però que són prou significatius: "pillar", "ple de gom a gom" o "condemor" són expressions que, a força de ser utilitzades a la ràdio i la televisió, han arrelat en el llenguatge quotidià. La segona és un exemple d'exercici de recuperació de lèxic genuïnament català, mentre que les altres dues son exemples d'introducció de mots inventats o castellanismes que lluny d'enriquir, el que fan és empobrir la nostra llengua i fer-la cada cop més semblant al castellà.

És vital per la pervivència del català defugir el català light, el català castellanitzat, el català còmode, i recuperar el lèxic que hem anat perdent.
Quan hem de traduir un text del francès al català l'hem de rescriure de bell nou. En canvi, quan hem de traduir un text del castellà al català, ens limitem a, utilitzant el processador de texts, treure algunes N finals, canviar alguns accents, modificar els acabaments verbals i, esporàdicament, substituir algun mot. Quan és possible fer una traducció d'aquesta, manera vol dir que la diferència entre les dues llengües és mínima, i això és molt perillós per a la més feble, en aquest cas el català.

Hi ha un acudit del desaparegut Eugeni que, amb una petita modificació, és tota una tesi doctoral de sociolingüística: Quatre de la tarda, dos avis, boina al cap i garrot a la mà, asseguts a un banc de la plaça del seu poble a la província de Burgos. Un li diu a l'altre:

- Mira..., que los catalanes al pan le llamen "pa"... bueno. Que al vino le llamen "vi"... bueno. Pero al queso, al queso que se ve tan claramente que es queso, que le llamen "for-mat-ge"... no lo entiendo...

L'administració espanyola, en la seva estratègia per fer desaparèixer el català i substituir-lo per la "lengua común de todos los españoles", ha insistit, des de fa segles, a titllar el català de dialecte. Això es pot llegir al BOE, a reals decrets i a altres documents oficials. Tot i que científicament tenim clar que es tracta d'un exercici d'estupidesa o de perversió, l'actual dinàmica sociolingüística a casa nostra acabarà per donar la raó als qui de forma tan grollera han qualificat la nostra llengua com a dialecte del castellà.

Quan el català i el castellà siguin tan similars que qualsevol espanyol o hispanoamericà que arribi a Catalunya pugui entendre sense problemes una conversa entre catalans, estarem en un punt sense retorn. Per què escriure en català? Per què etiquetar en català? Per què fer anuncis en català? Per què doblar pel·lícules al català? Per què fer pàgines web en català? Per què fer cursos d'extensió universitària en català? Per què ensenyar en català? Per què parlar en català si és pràcticament igual al castellà i aquesta llengua té un públic potencial infinitament superior? Per què he de malgastar diners doblant les meves activitats si fent-les directament en espanyol estalvio costos i les llengües són quasi idèntiques. Quin sentit té ensenyar la canalla o els nouvinguts que la mateixa cosa es pot dir: astella o astilla, formiguer o hormiguero, balancejar o balancear, excitat o excitado, vigilància o vigilancia, flamenc o flamenco, parat o parado, pròxim o próximo. Els infants i els immigrants pensaran que és absurd i faran la seva tria en funció de quina de les dues llengües els és més útil pel seu desenvolupament diari, és a dir, el castellà. Però si aprenen que aquests mateixos conceptes en català es diuen: ascla, boïc, bransolejar, adelerat, aguait, àlic roig, aturat i proper, aleshores potser sí comprendran que el català és una llengua diferent del castellà, una llengua rica amb una llarga història, una llengua de cultura amb una extensa literatura antiga i moderna, una llengua que paga la pena aprendre.

Cal, doncs, una acció decidida per frenar aquesta forta tendència cap a la convergència d'ambdues llengües. Més ben dit, frenar la progressiva similitud del català envers el castellà. Hem de fer un esforç per tal d'evitar que mots genuïnament catalans, sense semblança amb les seves traduccions a d'altres llengües, especialment l'espanyol, siguin titllats d'arcaismes, ridiculitzats i relegats a l'armari de l'àvia d'on no sortiran mai més.

Xavier Botet
Metge i escriptor